Entradas

Trabajos final de Máster en Teatro Aplicado 17-19

Los TFM del Máster en Teatro Aplicado de la 2a edición 2017-19 se adaptan a los tiempos y responden a las inquietudes que los cambios sociales y el nuevo paradigma educativo han generado. Así veremos que continuan teniendo mucha relevancia las investigaciones sobre las técnicas dramáticas para el aprendizaje correcto de las lenguas (incluso la gramática); el teatro del oprimido en sus diferentes formas de teatro social; o la utilización del teatro para la inclusión y atención a la diversidad.

Estas son las personas y sus investigaciones.

1. Beatriz Herrero. Título: Teatro foro en Ecuador: experiencia en el contexto del terremoto del 16 de abril de 2016. Resumen: El presente trabajo es una descripción y análisis cualitativo de doce entrevistas realizadas como resultado de una intervención con Teatro del Oprimido en Ecuador en el contexto de emergencia humanitaria y desarrollo. La primera parte es un marco teórico en el que se establece una perspectiva del Teatro para el Desarrollo, el Teatro Aplicado y el Teatro del Oprimido, describiendo los orígenes del Teatro para el desarrollo, sus bases, la evolución del término y las bases teóricas del Teatro del Oprimido, lo que permitirá profundizar en el análisis posterior. La segunda parte se centra en el análisis de las entrevistas con los y las participantes estableciendo las correlaciones con dos aspectos: la protección de la niñez y la adolescencia en situación de emergencia y la bibliografía sobre Teatro del Oprimido y Teatro para el Desarrollo, tratando de mostrar si a través de los aportes de las personas entrevistadas se han cumplido objetivos. La intervención refleja los resultados de una gira teatral, realizada por la Corporación cultural Juego en escena de Ecuador, en el marco de la campaña “Ojo con las niñas, ojo con los niños” enfocada en prevenir la vulneración de los derechos de la niñez y adolescencia en el contexto del terremoto ocurrido el 16 de abril de 2016 en la costa ecuatoriana.

Palabras claves: #Teatroforo; #Teatrodeloprimido; #Teatroparaeldesarrollo; #Teatrosocial

2. Carla Brieba: Título: El Teatro Aplicado como método de aprendizaje-enseñanza de gramática española en el primer curso de ESOResumen: Este trabajo tiene el propósito de ser una muestra de intervención de la aplicación de las técnicas dramáticas como metodología de enseñanza para la adquisición de los contenidos de gramática dentro del  urrículo de la ESO para la materia de Lengua Castellana y Literatura. El estudio ha sido realizado con un grupo de 12 alumnos/as de 1o ESO del IES Benimàmet, en la provincia de Valencia. La intervención ha consistido en 14 sesiones de 55 minutos de duración durante cinco semanas en el tercer trimestre del curso escolar 2018/19. Se ha realizado antes y después una prueba escrita sobre contenidos gramaticales  que se pretendían trabajar y un cuestionario para medir las variables actitudinales hacia las clases y el método; y también hacia la materia, el grupo y la profesora. 

Palabras clave: #actividadesdramáticas; #juegodramático; #teatroyenseñanzadelalengua; #gramáticadramática; #teatroenlaeducació

3. Guillermo Tormo. Título: El teatro aplicado como metodología integradora para el desarrollo social del alumnado TEA. Un estudio de casoResumen: El presente trabajo, tiene por finalidad presentar un estudio de caso, de cómo el teatro aplicado, puede dar una respuesta educativa integral a un alumno de primaria,  diagnosticado con trastorno del espectro autista TEA. A través de un programa de teatro aplicado, de 15 semanas de duración, se potenciarán de manera directa las habilidades sociales y lingüísticas del propio alumno, pero también su confianza y sus producciones comunicativas en su entorno familiar y en la propia dinámica del centro, aumentando su nivel de  participación en el aula, su autoconcepto y la integración o inclusión en su aula ordinaria.

Palabras claves: #TrastornodelEspectroAutista, #TeatroAplicado, #InclusiónyTeatro, #HabilidadesSociales, #JuegoDramático

4. Clara Bellavista. Título: Pretextos dramáticos como recurso socioeducativo para promover la resolución de conflictos y el pensamiento crítico: una revisión teóricaResumen: El presente trabajo pretende ofrecer una aproximación teórica sobre los pretextos dramáticos, una de las técnicas que se desarrollan en el drama en la educación. Se presenta en forma de revisión descriptiva con el objetivo de aportar claridad sobre esta técnica que se basta de elementos dramáticos para abordar problemáticas con grupos y promover el pensamiento crítico. Por una parte, el estudio hace un recorrido por las bases de la dramatización, diferenciándola del teatro escolar para entender el origen y contexto de los pretextos. Por otra parte, el trabajo se centra en dar información relevante sobre los pretextos, respondiendo a las preguntas de qué, por qué y cómo aplicarlos, facilitando estrategias para su aplicación en contextos educativos.

Palabras clave: #Pretextosdramáticos; #Dramaenlaeducación; #Teatrosocioeducativo; #Pensamientocrítico; #Dramatizacióndecuentos

5. Pablo López. Título: Didáctica de la construcción identitaria a través de la actividad dramáticaResumen: La identidad es un constructo complejo en el que intervienen variables sociales, personales y emocionales y cuya construcción se extiende desde los primeros años de vida hasta pasada la edad adulta, siendo la adolescencia y juventud su periodo crítico. En el presente trabajo se profundiza en los mecanismos que intervienen en esta construcción de las distintas identidades del individuo desde los distintos enfoques que han abordado dicho proceso. Atendemos también a la relación entre estos mecanismos y su interacción con las variables sociales y comportamentales que los condicionan, además de definir el estado de estas variables en el escenario social actual. Una vez definidos todos estos conceptos se planteará una serie de preceptos con la intención de guiar el abordaje de la construcción de la identidad desde una perspectiva didáctica y mediada a través de ejercicios dramáticos. En suma, el objetivo de este documento es visibilizar una problemática y definir sus causas y consecuencias para poder plantear así una alternativa educativa que responda a la crisis identitaria que vivimos hoy en día.

Palabras clave: #identidad; #construccióndelyo; #pedagogíateatral #teatroeidentidad

6. Samantha Dorado. Título: Haciéndonos hombres (Manual de intervención con hombre para la deconstrucción de la masculinidad hegemónica mediante el teatro aplicado)Resumen: La masculinidad hegemónica está relacionada con la producción de violencia debido, entre otras cosas, a la represión de la expresión de emociones, la disputa por el poder entre otros hombres y las mujeres, la hombría como sinónimo de fortaleza física y dominación. Por lo tanto, esta construcción social de masculinidad afecta todas las relaciones personales y comunitarias.
Se requiere que las personas, hombres y mujeres, deconstruyan la idea hegemónica sobre masculinidad y lo que significa ser hombre. Es urgente, reeducar sobre está construcción social para que los hombres reconozcan actitudes de opresión que reproducen y puedan buscar alternativas de expresión no violentas de su masculinidad.
Este manual propone utilizar algunas de las modalidades del teatro aplicado como el sociodrama y el teatro del oprimido, ya que son herramientas privilegiadas y eficaces para lograr un diálogo y transformaciones a nivel individual y colectivo, que pueden fomentar al cuestionamiento y renovación del modelo de masculinidad

Palabras clave: #masculinidadhegemónica; #teatroaplicado; #teatrodeloprimido; #teatroimagen; #poéticadeloprimido; #teatroforo; #sociodrama; #resolucióndeconflictos

7. Mar Amado. Título: Lo testimonial en el teatro documento de nuestros días: cinco casos en españa 2009-2019Resumen: El tema de este trabajo es la incorporación de elementos testimoniales (de viva voz, ya sea a través de las y los protagonistas o las actrices y actores, y su presencia física en escena) en el teatro documento en las obras de este género en el teatro español de la última década del siglo XXI ; las maneras en que el testimonio es incorporado, y su importancia dentro de la obra como documento base para la composición dramática y la puesta en escena, con el propósito de contribuir a la creación de relatos alternativo en la historia, que incorpore a las y los protagonistas y testigos de los hechos, en contraposición a el relato de la historia oficial. El objeto de estudio para este fin será el análisis de este elemento en cinco obras de teatro documento estrenadas en la segunda década del siglo XXI en España. Por último, revisaremos especialmente experiencias y posibilidades de este género teatral como herramienta de intervención social comunitaria, es decir, como teatro aplicado.

Palabras clave:#teatrodocumento; #puestaenescena; #testimonio; #teatropolítico; #teatroespañol; #teatroaplicado

IV Jorn. de Teatre i Educació als Museus

“Ser ciutadans no és viure en societat, sinó transformar la societat en la que es viu.” Augusto Boal

DIA: 5 i 6 de febrer de 2016

LLOCMuVIM

DESTINATARIS: professorat de tots els nivells educatius, animadors socioculturals, mediadors de museus i tota persona interessada en els temes de la formació artística.

 Coordinador: Antoni Navarro

Organitzen: CEFIRE de València,  MuVIM i Postgrau de Teatre en l’Educació de la Universitat de València.

Col·laboren:  Espacio Inestable i Avecteatre i Educació.

INSCRIPCIÓ i CONFIRMACIÓ AL CEFIRE DE VALÈNCIA

IV-Jorn-Teatre-Educacio-Museus_Kandinsky-cercles“El gir social en art i educació”

RESUM:  El gir social es pot considerar una critica al paradigma cognitiu predominant fins a finals del segle passat, sense que això supose la total negació del mateix, sinó més aviat la proposta d’un eixamplament del camp d’estudis  de l’educació on es consideren com a fonamentals els aspectes socials. El nou paradigma de l’aprenentatge focalitza els contextos socioculturals. Com a conseqüència de l’apertura del camp han sorgit nous temes d’investigació. Entre ells, sens dubte, la identitat és un dels més destacats ja que en l’aprenentatge sempre es posa en joc la identitat dels que aprenen.

Divendres

Dia 5 Divendres de febrer de 2016

Lloc: saló d’actes del MuVIM

Horari: 17:30 h. Recepció i inscripció a les IV Jornades de Teatre i Educació als Museus.

ACCIÓ: Activitats de social networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega (Postgrau de Teatre en l’Educació).

18:00 h. Conferència “Estudi i difusió del patrimoni amb tècniques dramàtiques” (http://www.darqueo.com)

Clara Pérez (Directora del Museu Comarcal de l’Horta Sud) & Paula Jardón (Investigadora de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives)

19:00 h.SESSIÓ DE TEATREPLAYBACK:

“Històries per a construir comunitat: Teatre Playback”

Grup TeatroPlaybackInestable  Conduïda per Tomás Motos

Quan les persones es reuneixen i se’ls convida a explicar històries personals per ser dramatitzades, es comuniquen diversos missatges i valors. Entre uns altres podem assenyalar:  les persones i les seues experiències són mereixedores d’atenció; les històries personals són temes adequats per a l’art; els altres poden trobar interessants les nostres històries i aprendre i emocionar-se amb elles. El TPk ens permet poder fer un colp d’ull al nostre  voltant per fer reflexions que donen sentit al nostre món. D’altra banda, podem caure en el compte i prendre consciència de que  l’expressió artística no és exclusiva dels artistes professionals: tots nosaltres tenim capacitat per crear alguna cosa bella. Els museus no han de limitar-se a ser mers contenidors de l’art sinó que han de ser un revulsiu que estimule a les persones a crear. “L’art és la relació.”

Dissabte

Dia 6 Dissabte de febrer 2016

De 9:30 a 10:00 h. recepció i activitats de networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega (Postgrau de Teatre en l’Educació).

De 10:00 a 11:30 hores. Conferència: 

“EL TEATRE I ELS JOVES: A LA RECERCA DE LA IDENTITAT” Per Tomás Motos

El gir social en educació suposa que en l’aprenentatge, a més dels factors cognitius, els factors socials tenen un paper fonamental.  El subjecte que aprén construeix la seua identitat, juga uns rols, ocupa una posició en el seu entorn social i interactua amb els altres per fer sentir la seua veu expressant les seues vivències personals i formant així vincles emocionals.

La joventut és el període evolutiu on es construeix la identitat, per això els educadors, la família  i els agents socials i culturals tenen la responsabilitat d’oferir als joves una cultura positiva i un ambient segur per discutir i explorar els sentiments personals ajudant-los així a desenvolupar una identitat positiva i saludable.  El teatre ofereix aquesta oportunitat. La investigació que hem realitzat amb 305 joves de 20 instituts així ho corrobora. Així  ho declaren els joves quan afirmen que el teatre els fa créixer com a persones: “Jo vaig començar a ser persona amb el teatre”.

 De 12:00 a 14:30 hores. TALLERS:

  1.  Les imatges es converteixen en paraules. (Taller d’escriptura:  de la imatge al text narratiu. Escultures, instal·lacions i quadres com a pretext d’un microtext narratiu), Paco Tejedo (Escriptor i professor del Màster en Teatre Aplicat).
  2.  Del joc dramàtic per a l’acció social, Rafa Palomares i Maria José Guisado (teatro inestable por la educación).
  3.  Despertar lo otro (El joc en els projectes col·lectius en art i educació),  Ana-Luisa Ramírez (Mestra. Assessora didàctica- El hilo rojo).
  4.  El moviment ens relaciona, Jesús Marco (Creador interdisciplinar “Los colores de la voz“)
  5.  L’art de la cooperació, Domingo Ferrandis (Dramaterapista i actor. Professor Màster en Teatre Aplicat).
  6.  ImaginARTE. De l’obra a la seua recreació, David de Prado (Creador, expressiu total IACAT. Professor Màster en Teatre Aplicat).
  7.  De la imatge a l’escena, Xema Palanca (EMTA d’Aldaia. Professor Màster en Teatre Aplicat).

De 14:30 a 16:00 hores DINAR:

De 14:30 a 16:30 hores. Dinar al bar “La terrassa del MuVIM” i als bars de la zona.

De 16:30 a 18:00 hores PetxaKutxa (comunicacions)

Ponents: Rodamonsteatre (Trencaclosques-L’Horta allò que ens importa); Paco Estellés (“Oui, c’est moi!!!” Museu-de-Ceràmica-Paterna); Yolanda Lifante (Projectes Emergents Ajunt. de València “Art urbà amb adults“) Richard Kobena (ONG Àfrica Kobena and Ko); Antoni Navarro (Les arts com a paisatge educatiu); Donna Filds (CLIL i teatre);  Eva GranellComunitats d’Aprenentatge (Tertúlies Artístiques Dialògiques); Paco Guillem (voluntariat a Viquipèdia); Vicent Ferrer d’1entretants.ning.com (#VLCda16);  Roberto Heredia (Tornar a fer falla / Pink Intruder + Retales);  Lucía Miranda (The Cross Border Project).

De 18:30 a 20:00 hores al MuVIM

Espectacle de cloenda i reflexió:

“D’ALTRES ROMEUS I D’ALTRES JULIETES”

Espectacle de creació col·lectiva a partir d’un tema de G. Gershwin i una cançó de Manel.

Direcció: Xema Palanca. Grup de Teatre de l’EMTA d’Aldaia

SINOPSI: Una reflexió al voltant de les relacions de parella en el món actual, que mostra des de diferent prismes les dificultats que tenim per aconseguir una estabilitat emocional en una societat inestable.

OBJECTIUS

  •  Descobrir les virtualitats del Teatre Aplicat en l’àmbit del “Teatre als museus” per a la construcció de comunitat i com a agent per entendre l’art com a relació.
  •  Reflexionar sobre les possibilitats que ofereixen les arts per a la construcció de pensament crític que ens porte al canvi.
  • Establir formes de col·laboració entre entitats que utilitzen el teatre com servei educatiu: museus, companyies teatrals, centres de formació permanent, formació del professorat, etc.
  • Debatre sobre la importància de l’educació per donar la veu als que normalment se’ls ha negat.

CONTINGUTS

  • El gir social en art i educació com a nou paradigma per concebre els museus com un servei a la societat.
  • La construcció de ciutadania i l’apoderament a través de l’art.
  • Estratègies, metodologies i eines del teatre aplicat per a la dinamització dels museus.
  • De la imatge a l’escena.
  • Microrelats a partir dels objectes museístics.

NOTES: Per fer la inscripció entreu a l’enllaç del CEFIRE de València “IV JORNADES DE TEATRE I EDUCACIÓ ALS MUSEUS: EL GIR SOCIAL EN ART I EDUCACIÓ” (aquest requisit només és imprescindible per a aquelles persones que són docents en actiu o en borsa i vulguen rebre el certificat). Per als que vulgau seguir els temes que treballàrem altres anys entreu en els enllaços que teniu a continuació:

XARXES SOCIALS:

III Jorn. de Teatre i Educació als Museus

Ancient Hands, Stencil Paintings, Rio Pinturas Canyon, Cave of the Hands, Patagonia, Province of Santa Cruz, ArgentinaDIA: 14 i 15 de novembre de 2014

LLOCMuVIM

DESTINATARIS: professorat de tots els nivells educatius, animadors socioculturals, mediadors de museus i tota persona interessada en els temes de la formació artística.

 Coordinador: Antoni Navarro

Organitzen: MuVIM i Postgrau de Teatre en l’Educació de la Universitat de València.

Col·laboren: CEFIRE de València, Espacio Inestable i Avecteatre i Educació.

INSCRIPCIÓ i CONFIRMACIÓ AL CEFIRE DE VALÈNCIA.

INSCRIPCIÓ PER A PÚBLIC EN GENERAL: FITXA D’INSCRIPCIÓ PÚBLIC EN GENERAL.

 

RESUM:  

“És evident que res d’allò relacionat amb  l’art és evident”  Teodoro Adorno

 Si partim de la idea com deia Adorno que és evident que res de tot allò relacionat amb l’art és evident, hem d’arribar a la conclusió que ens calen eines de mediació entre l’obra artística (entesa aquesta en el seu sentit més ample, des d’un objecte o quadre d’un museu fins a una dansa o una obra teatral) i el receptor. La formació dels usuaris de la cultura hauria de passar per tant, per un procés d’alfabetització artística que comprendria des de “veure art” fins, com no podria ser d’altra manera, a “fer art”.

A través de l’apreciació i valoració de l’obra artística es desenvolupen moltes capacitats del subjecte receptor (espectador, visitant del museu, assistent a un concert). En aquestes jornades posarem l’èmfasi en com l’art és un espai per al desenvolupament personal i social de l’individu. Sobretot si tenim en compte, com diuen els experts en creativitat, que l’obra d’art més completa que realitzem al llarg de la nostra vida és la construcció de nosaltres mateixos.

Mitjançant les tècniques dramàtiques podem arribar a nivells més alts de comprensió i apropiació de les obres artístiques atès que aquestes són un llenguatge total i posen en relació al receptor amb l’obra d’art i, sobretot, propicien la relació entre receptors.

Per últim, emmarcarem aquestes propostes des del “Teatre Museu” una modalitat del “Teatre Aplicat” que implica als visitants dels museus en activitats dramàtiques per millorar la seua experiència durant l’estada al museu. Recorre als jocs i simulacions teatrals amb fins educatius, informatius i d’entreteniment. En general, aquesta tasca és realitzada per actors professionals, que representen un personatge -o personatges- tot utilitzant la narrativa dramàtica. El TM es refereix tant a la representació teatral d’una obra als museus com a la utilització de qualsevol de les múltiples tècniques dramàtiques.

Divendres

Dia 14 Divendres de novembre de 2014

Lloc: saló d’actes del MuVIM

 17:30 h. Recepció i inscripció a les III Jornades de Teatre i Educació als Museus. “L’educació social i emocional per mitjà de l’art”

ACCIÓ:  porteu un objecte que per a vosaltres  tinga un valor evocador i que desitjaríeu compartir. Activitats de social networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega en col·laboració amb l’alumnat del “Postgrau de Teatre en l’Educació”

* FLASHMOB PER LES ARTS (reunió en un lloc públic per a fer alguna cosa inusual i que de cop i volta es dissol. Encara que molts creuen que no tenen cap motivació específica que no siga l’entreteniment pensem que tota reunió de persones amb una manifestació d’idees és política. Com que es convoca per mijtà de les xarxes socials virtuals no necessita cap suport dels mitjans de comunicació ni de líders específics. Un s’implica per afinitats electives i pel boca-orella tecnològic que cadascú utilitze).

TEMES: la dansa en parella com a eina d’educació emocional (cada vegada són més els centres que utilitzen aquesta particular forma d’abraçada en l’escola ja siga per mitjà del balls llatins com la salsa, el tango o la batxata, i el popular Lindy hop); les arts de carrer (del parcours y el body percussion a les coreografies grupals com a art del col·lectiu (Domingo Ferrandis-Postgrau de Teatre en l’Educació); la música que ens sorprèn (Los sonidos del planeta azul); les comunitats d’aprenentatge (Pilar Ortega-Postgrau de Teatre en l’Educació); afilla un usuari de la cultura (mediadors de museus, teatrals, educadors de museus); en definitva mil-i-una formes del gir social en l’educació que impliquen noves formes d’aprenentatge basades en la creativitat, l’educació emocional i la socialització.

 18:00 h. Conferència

Mariola Ponce LIENZOS DE LUZ, EL ARTE DE ACTUAR EN LA SOMBRA

(Teatres de la llum i el Centro de Artes Visuales “Pez en el agua” ha presentat a diferents museus nacionals i internacionals propostes d’educació de la mirada i de posada en valor dels continguts museístics per mitjà d’un diàleg estètic i crític entre l’art i els usuaris).

Els formadors d’educadors de museus amb tècniques dramàtiques es fan milers de preguntes per tal de preparar la trobada entre el públic i les obres d’art: quines són les seues expectatives? Com fem per a atraure nous públics? Com proposem al públic més experimentat noves formes de gaudir de l’art? I tot amb suficient esperit crític com per no pretendre controlar la mirada de l’espectador o usuari de la cultura.

19:30 h. Paula Salinas  Escalante, centre teatral: una experiència de formació d’espectadors (Coordinadora de l’espai d’exposicions d’ESCALANTE, CENTRE TEATRAL de la Diputació de València)

20:00 h. Conferència-espectacle: “El Teatre Playback als museus” Conduïda per Tomás Motos

El teatre Playback és una modalitat de teatre informal, improvisat i sense text en què els espectadors relaten experiències, records, desitjos, somnis o fantasies, i immediatament els veuen representats per un grup d’actors i un músic. Aquest tipus d’espectacle retén no només la diversió sinó fonamentalment la creació de comunitat, l’alliberament de tensions i provoca que l’espectador es qüestione la seua identitat i el paper que juga en el seu entorn social proper. Una de les funcions dels museus precisament és aquesta, la de provocar en els visitants la necessitat de dialogar amb els objectes artístics exposats i generar noves preguntes sobre la nostra identitat personal i social.

Dissabte

Dia 15 Dissabte de novembre 2014

De 9:30 a 10:00 h. recepció i activitats de networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega del “Postgrau de Teatre en l’Educació”.

De 10:00 a 11:30 hores. Conferència: “Impacte de l’experiència artística en el desenvolupament social i emocional dels joves” Per Tomás Motos

De 12:00 a 14:30 hores. TALLERS:

Dissabte a primera hora podreu seleccionar un d’aquests tallers i lamentant-lo molt són simultanis de manera que encara que ho desitjaríem no tenim el do de la ubiquitat i per tant haureu d’investigar la recerca dels ponents a les xarxes per saber en què consisteix cada proposta. També podeu posar-vos en contacte amb ells per a qualsevol tipus de col·laboració o intervenció als vostres centres.

1. Del llenç a l’escena: un viatge emocional, Rafa Palomares i Maria José Guisado (teatro epacio inestable per l’educació).

2. Teatre de la imatge: estètica de l’oprimit, Marc Escrig (Postgrau de Teatre en l’Educació i Teatre de Caixó).

3. Tot descobrint noves sonoritats, Paco Valiente (Los sonidos del planeta azul)

4. Els colors de la veu, Jesús Marco (Creador interdisciplinar “Los colores de la voz“)

5. Expandir el temps (l’educació plàstica com metodologia per a desenvolupar la creativitat i l’educació emocional), Joan Collado (Professor de plàstica i membre del col·lectiu teastral “El Pont Flotant”).

6. Culinart: l’art com a experiència multisensorial, Beatriz Rico i equip SOMT3S.

7. La improvisació dramàtica i les arts plàstiques, Xema Palanca (Professor Postgrau de Teatre en l’Educació)

* TALLER OFF: “L’insegnamento dell’taliano mediante la pedagogia dell’espressione“. Aquest taller és farà en italià a càrrec de Gilberto Scaramuzzo professor invitat de la Università degli studi di RomaTre i coordinador del Laboratorio di Pedagogia dell’espressione.

De 14:30 a 16:30 hores. Dinar al bar “La terrassa del MuVIM” i als bars de la zona.

COMUNICACIONS PETXAKUTXA

Ponents: Anna GascónBlanca Amorós, Juan Jesús Yelo,  Inma Losa; Sonia Casquete; Antoni Navarro; Ximo Micó, Gilberto Scaramuzzo

 De 18:30 a 20:00 hores al MuVIM

Espectacle de cloenda i reflexió: FAHRENHEiT  451  (Democràpolis)”  (1 hora, en valencià)

SiNOPSiA un futur, no es permet llegir ni escoltar música ni ballar; tampoc reunir-se. L’Estat vigila absolutament tots els moviments i accions dels ciutadans. Vivim a una mena de democràcia: ‘Democràpolis’ però hi ha un grup de persones que es resisteix. Són… ‘els diferents’: ETS  TU  DiFERENT?

Director:  Xavi Villaplana (professor de Teatre al Batxiller Artístic de l’IES Tirant lo Blanc de Torrent (València) 

Versió:  Xema Palanca / Xavi Villaplana  (a partir de la novel.la ‘Fahrenheit 451’ de Ray Bradbury i la pel·lícula del mateix títol de F. Truffaut). // So i llums: Xavi  Villaplana // Ordinador Portàtil  i  projector: Rubén Pires // Vestuari i elements escenogràfics: Tirant // Arrangaments i assessorament musical (cançons): Enric Esplugues (professor de música de l’institut) i David Romero.

NOTA: Batxillerats d’Arts Escèniques, Música i Dansa a la Comunitat Valenciana.

 

OBJECTIUS

 – Reflexionar sobre les noves possibilitats que ofereix a la societat el teatre aplicat des de la perspectiva del museu com a centre generador de cultura.

– Descobrir la virtualitat del teatre aplicat en l’àmbit del teatre als museus per a l’educació emocional, social i estètica dels espectadors i dels usuaris de la cultura.

– Establir formes de col·laboració entre entitats que utilitzen el teatre com servei educatiu: museus, companyies teatrals, centres de formació permanent, formació del professorat,  etc.

– Debatre sobre la importància de l’educació de la mirada en el currículum escolar.

CONTINGUTS

– Educació social i emocional per mitjà de l’art i la pràctica artística.

– Anàlisi de la modalitat del teatre aplicat “teatre als museus” i la seua utilització en la innovació educativa.

– Estratègies, metodologies i eines del teatre aplicat per a la dinamització dels museus.

– Estratègies de l’experiència artística per ala “formació al llarg de tota la vida”

– Fórmules de gestió transversal i de dinamització de projectes artístics en àmbits de l’educació formal i no formal.

NOTES:

Per fer la inscripció entreu a l’enllaç del CEFIRE de València: L’educació social i emocional per mitjà de l’art” (aquest requisit només és imprescindible per a aquelles persones que són docents en actiu o en borsa i vulguen rebre el certificat). Per als que vulgau seguir els temes que treballàrem altres anys entreu ací:

– “II Jornades de Teatre en l’educació “Teatre Aplicat: Teatre als Museus”. MuVIM 2013

– “I Jornades de Teatre i Educació: altres escenaris per al teatre“. MuVIM 2012.

– Programa de les III Jornades de Teatre i Educacioals Museus. (Cliqueu damunt de l’enllaç per descarregar el PDF)

Exemple de Petxa-kutxa per Jesús Marco: